Home
  • Sí, sí, sí, Garbí
  • El primer passos: 1978-1983
  • Els antecedents
  • Els inicis
  • La consolidació
  • El factor pista 1
  • L’oficialitat
  • El factor pista 2
  • Un projecte que es consolida: 1983-1986
  • Les Borges
  • La generació prodigiosa: 1986-1993
  • Copa, lliga i champions
  • Renovacions i retirades: 1993-1997
  • La història recent

Sí, sí, sí, Garbí

Des del 1978 i des de la pista de quitrà de l’estadi fins avui ha plogut molt, uns anys més que uns altres però podem dir que molt. En aquesta secció us proposem endinsar-vos en unes vivències, en els records col·lectius d’un Club que més que un Club és una família (que creix i creix…).

El primer passos: 1978-1983

Els antecedents

A Palafrugell, al final de la dècada del 1970, l’handbol era un esport absolutament desconegut. El Futbol, amb dos equips, i el hoquei marcaven el ritme esportiu del municipi.
Els cursos 76-77 i 77-78, de la mà d’un dels mestres del col·legi Prats de la Carrera, Josep Mª Mora, al camp de futbol del Casal Popular i al pati de la mateixa escola es van fer els primers partits; noms com Josep Mª Mora, Garreta, Tormo, Hoffman, Galeote, Rovira, Vilahur, Ribas, Roca i Cosme Madí van jugar aquells primers partits

marcant [els mateixos jugadors] amb calç el terreny de joc i estenent una xarxa per protegir els vidres del menjador de l’escola

El curs 78-79, l’handbol va passar a ser una activitat extraescolar del col·legi Prats de la Carrera impulsada per Josep Mª Mora i l’AMPA.

Aquell any es van apuntar 30 alumnes i es va iniciar l’activitat encara sense tenir ni lloc per poder entrenar i jugar amb unes mínimes garanties. Finalment es va acordar fer-les a la pista de quitrà de l’estadi municipal i van començar els entrenaments i va arribar el primer partit: Handbol Bordils (infantil) – Garbí (als de l’escola Prats de la Carrera tothom en deia els del Garbí) (infantil-cadets) i el primer partit va tenir un inesperat resultat 17-20.

Els inicis

El 17 de gener de 1979 l’Handbol Garbí va inscriure dos equips: un d’infantil i un de cadets a la lliga territorial de Girona i el dia 3 de febrer de 1979 es va produir el debut del club en competició oficial amb els partits contra l’Sport Lloret. Els resultats en són prou eloquents: els infantils van perdre per un 5 a 21 i el cadets per un 3 a 23. Aquell any es va jugar, a més a més de l’Sport Lloret, contra el CN Figueres, H Bordils, el GEIEG, el Sarrià de Ter i el Sarrià de Dalt i els resultats del tot prometedors: els cadets van perdre tots els partits que van jugar i els infantils van perdre 10 partits, van empatar 1 i van guanyar 1 … per 1 a 0 per incompareixença del CN Figueres el 12 de maig de 1979.

La consolidació

La temporada 79-80, amb un equip aleví i un infantil, no es va poder formar el cadet per falta de jugadors, però van continuar entrenant, es va materialitzar la primera victòria a la pista, van ser el infantils contra l’Sport Lloret per un 16 a 15. Al darrera d’aquella esperada victòria en van venir d’altres i l’equip infantil, que feia un any havia acabat cuer, va cloure la temporada en tercera posició, darrera del Sarrià de Ter i del GEiEG.
La temporada 80-81 es van inscriure tres equips: aleví, infantil i cadet. Els alevins van quedar segons després del Bordils i els infantils també van quedar segons just després del GEiEG. Aquesta temporada es van inscriure un total de 46 jugadors.

El factor pista 1

El primer terreny de joc, com recorda en Pere Costa en el seu llibre Sí, sí, sí, Garbí, 25 anys d’handbol amb l’expressiva frase:

“seria molt agosarat titllar-lo de pista poliesportiva i, més aviat, podríem dir que era l’espai ideal per celebrar-hi una gimcana”

va ser, provisionalment per la Federació, el patí del col·legi Prats de la Carrera. En aquesta pista es va jugar el primer partit del Club el 24 de novembre de 1979 entre els infantil i el GEiEG (7 – 13) i l’’ultim va ser el 13 de març de 1983 entre el juvenil i la Unió Esportiva Figueres (12 – 10)

L’oficialitat

La temporada 81-82 i amb quatre equips en competició: alevins, infantils, cadets i juvenils i 46 llicències es va crear oficialment el Club: el 3 de març de 1982 es firma l’acta fundacional del Club i es va inscriure en el Registre d’entitat esportives.
Aquesta temporada, els infantils van jugar la final de la Copa Federació contra l’UE Sarrià i, en un partit memorable (18 – 18) es van imposar els unionistes per un 24 – 18 en la pròrroga. L’entrenador de l’UE era en Jordi Ribera.
La temporada 82-83 va continuar la progressió i la Federació Territorial va guardonar a en Josep Massaneda com a millor jugador juvenil de la temporada.

El factor pista 2

L’any 1983 es va inaugurar el Pavelló poliesportiu de Palafrugell, seu oficial del Club fins ara. El primers partits disputats en aquesta pista van ser els dels actes d’inauguració el dia 18 de juny entre els equips benjamins, alevins, infantils, cadets i juvenils del CHG i del GEiEG.

L’escut oficial del ClubLogo del CHG

Va ser obra de Ramon Portas -segon president de l’entitat.

Un projecte que es consolida: 1983-1986

La majoria d’edat esportiva: sèniors, títol, selecció i guardons
La temporada 83-84 el Club va inscriure el primer equip sènior. La formació estava integrada per Cosme i Narcís Madí, Pere Costa, Josep Massaneda, Albert Anglada, Josep Vergés, Carles Genís, Joan Muñoz, Antoni Hidalgo, Joaquim Vilahur, Jordi Piferrer, Ramon Soler i Antoni Poch i en Josep Mª Mora com a entrenador.
El primer partir es va disputar el 25 de setembre de 1983 contra el Cristianenc (21 – 14) i el primer gol oficial del club va ser marcat per en Pere Costa.
En aquella primera temporada, l’equip es va classificar en una meritòria cinquena plaça.
El juvenils van disputar la fase final de la Copa Federació i es van imposar al GEiEG (16 – 12). En les files d’aquells equip que va portar el primer títol del Club estaven en Joan Bassó, Romero, Ogalla, Davan, Xavier Massaneda, Jordi Regincós, Juscafresa, Iglesias, Puig i Pareras.

El màxim golejador va ser en Regincós i l’artífex del triomf i del títol va ser el porter Joan Bassó.

La temporada del porter Joan Bassó li va significar anar convocat amb la selecció catalana a Euskadi.

Aquella temporada el Club va ser reconegut amb els guardons de:

  • Millor entitat de la territorial gironina
  • Josep Mª Mora, millor entrenador
  • Millor entitat esportiva palafrugellenca
  • Guanyadors del Torneig de Bordils en categoria benjamí

La temporada 84-85 va continuar amb la tònica de l’anterior: els benjamins es tornen a adjudicar el Torneig de Bordils, els sèniors disputen la fase d’ascens, queden en segon lloc i … es proclamen campions de la Copa Federació a l’imposar-se en la final a una UE Figueres que venia de guanyar la lliga (20 – 19) i el club es guardonat amb els reconeixements de :

  • millor jugador sènior per en Narcís Madí
  • millor entitat esportiva local

El CHG i la seleccions catalanes:

  • la selecció catalana va tornar a convocar a en Joan Bassó i a Joan Lluís Subirana que van jugar amb un desconegut jugador del Casp, un tal Iñaki Urdangarin
  • la juvenil va comptar amb en Joan Lluís Subirana
  • la cadet, amb en Josep Mª Mora com a seleccionador, va cridar a n’en Joaquim Portas que va jugar colze a colze amb un porter anomenat David Barrufet i un lateral que responia al nom de Enric Massip.
  • Josep Mª Mora va dirigir el combinat girondí en el Campionat de Catalunya de seleccions territorials i el va proclamar subcampió amb en Joaquim Portas com a jugador.

Les Borges

La temporada 85-86 va consolidar el projecte garbinenc amb l’obtenció del primer títol de lliga absolut. Els sèniors que venien de guanyar la Copa i de ser subcampions tenien el repte de millorar aquest resultat i no defraudar en guanyar la primera lliga del Club i classificar-se per a la fase d’ascens a la 2a divisió nacional de Les Borges Blanques amb un equip integrat per Cosme i Narcís Madí, Pere Costa, Josep i Xavier Massaneda, Carles Genís, Antoni Hidalgo, Jordi Regincós, Xavier Iglesias, Jaume Puig, Xavier Mora, Antoni Jiménez, Josep Camps, Joan Bassó,Ragael Ogalla, Ramon Soler, Albert Anglada i en Josep Mª Mora com a entrenador.

En la fase d’ascens el CHG es va classificar en 5a posició tot i la il·lusió generada amb el primer títol de lliga, però els canvis en la competició li van permetre passar a disputar la 2a divisió nacional.

La generació prodigiosa: 1986-1993

La fase final del Campionat d’Espanya cadet a Palafrugell
Només 10 anys després de ser importat un nou esport absolutament desconegut a un Palafrugell eminentment futboler, l’any 1986 s’aconsegueix organitzar a Palafrugell la fase final del Campionat d’Espanya cadet. El pavelló va veure jugar a l’Ortega, Campos i Valenzuela. El campionat se’l va adjudicar l’Iplacea.
La temporada 86-87 va començar a forjar la generació prodigiosa de Club, hi havia 27 jugadors en la categoria aleví (es van inscriure dos equips). Els de segon any van guanyar la lliga regular (22 victòries en 22 partits) i van guanyar la copa Federació al imposar-se al GEiEG (19 – 14)

Els sèniors, a la 2a divisió nacional, classifiquen en 4a posició i estan a punt de poder lluitar per pujar a la primera divisió B, però han de jugar la fase de permanència i es classifiquen en 2a posició.
L’equip guanya la Copa President i la Supercopa (contra el guanyador de la Copa Federació, el Cristinenc per un 28 – 16)
Guardons i reconeixements:

Els èxits a les pistes es van traduir amb un conjunt de reconeixements oficials:

  • Joaquim Casellas, millor jugador aleví
  • Trofeu a la millor tasca esportiva
  • Josep Mª Mora, millor entrenador de Catalunya

La temporada 87-88 va ser una etapa de transició de la generació prodigiosa: infantils de primer any.
Amb la mateixa estructura bàsica de la temporada anterior, els sèniors, en la primera fase, no poden evitar classificar-se per a fase de permanència en la que van acabar primers de grup en una memorable segona volta.
En la Copa Federació, cauen en semifinals davant tot un primera B (l’UE Sarrià) entrenada per Jordi Ribera
La temporada 88-89 la generació prodigiosa continuava la seva formació:

  • en la fase regular de la lliga es van classificar en segon lloc,
  • amb la renúncia del representant lleidatà en el Campionat de Catalunya infantil els va permetre participar … i guanyar en superar a la final a un potent GEiEG (17-10) i assolit el primer Campionat de Catalunya amb només 10 anys d’història.
  • es van adjudicar la Copa Federació en derrotar al Bell-Lloc (16 – 13)

Per la seva banda els juvenils guanyen de forma impecable la Copa President.
L’equip campió estava format per Jordi Mora, Marc Lozano, Narcís Ferrer, Joaquim Casellas, Eduard Quibus, Jordi Sala, Joaquim Rubau, Narcís Rué, Josep Rocas, Carles Segura, Jordi Pareras, Gerard Ribas, Ivan López, Antoni Garcia Segura, Ivan Prats, Carles Mont, Daniel Pérez, David Escribano i en Josep Mª Mora com a entrenador i en Pere Costa com a delegat.
Amb uns retocs mínims i la tornada de l’Albert Romero (després de recuperar-se d’un greu accident de moto), la base dels sèniors continua essent la de la temporada anterior. El sorteig va integrar el CHG en un grup molt difícil, el primer partit, per exemple, l’enfrontà al Sícoris (on jugava el mític “Tigre” De Andrés) i el resultat ja ho diu tot 21 – 14 … i a jugar la fase de permanència, amb molt de patiment se salva la categoria en classificar-se en 4a posició.

Abans del canvi de denominació els sèniors continuen a la 2a divisió nacional.
La temporada 89-90 els campions eren cadets de primer any i com en tota fase de formació, etapa de transició; malgrat tot s’imposen als Maristes (18 – 15) i s’adjudiquen la Copa Federació.

La 2a divisió nacional va passar a denominar-se 1a catalana i Pere Costa substitueix a Josep Mª Mora al front dels sèniors i després de patir, manté la categoria.
El Club inscriu en la territorial sènior un filial que té com funció formar i preparar jugadors per cobrir les incidències del primer equip.
Una dura decisió
La falta de relleu del jugadors bàsics de l’equip, la pròpia situació dels jugadors (estudiant o treballant), la major exigència de la categoria va provocar que el 25 de juliol de 1990 l’Assemblea del club decidís renunciar a la categoria i abandonar l’handbol d’èlit per passar a jugar en la categoria territorial .

Copa, lliga i champions

La temporada 90-91 els cadets, com preveient la famosa “Copa, lliga i champions”, es van adjudicar la lliga, la Copa Federació i la fase de sector –que va permetre passar a la fase final del Campionat d’Espanya.
En la lliga territorial de Girona van ser els campions imbatuts, només van cedir un punt al GEiEG d’en Jordi del Toro.
En la fase final del Campionat de Catalunya es van classificar en 3r lloc i van passar a la fase de sector del Campionat d’Espanya.

En la fase de sector, amb un Marc Lozano com a màxim golejador (22 gols) el CHG va sortir imbatut … i cap a Irún un equip format per Jordi Mora, Marc Lozano, Narcís Ferrer, Joaquim Casellas, Jordi Sala, Joaquim Rubau, Josep Rocas, Carles Segura, Jordi Pareras, Gerard Ribas, Ivan López, Antoni Garcia Segura, Ivan Prats, Carles Mont, Daniel Pérez, Marc Bonet, Ismael Sadiki, Pere Viella i en Josep Mª Mora com a entrenador i en Joan López Alba com a delegat.

En la fase final van perdre contra el Granollers (19 – 16), contra el Leganés (19 – 12) i contra l’Iberduero (20 – 17).

De tornada a casa, es van adjudicar la Copa Federació en guanyar al GEiEG en la pròrroga per 22 a 20 després d’empatar a 18.

Els sèniors, en la categoria territorial, es van classificar primers en la primera fase de la lliga i, tot i començar amb mal peu la segona fase, es van proclamar campions de lliga. Malgrat el resultat i, en tant que calia preparar el relleu de forma organitzada, es va renunciar a jugar la fase s’ascens.

Després d’una primera fase impecable es van adjudicar la Copa Federació en imposar-se a l’UE Sarrià (17 – 14). La clau del parcial d’11 a 5 en els últims minuts va ser el jove pivot Xavier “Panxo” Segura.

Aquesta temporada va debutar com a aleví en Sergi Catarain.
La temporada 91-92 la generació prodigiosa continua la seva formació en la categoria juvenil de primer any i … toca transició.
La temporada de l’equip sènior viu l’adéu de Narcís Madí, Josep Massaneda, Xavier Mora i d’en Pere Costa.
En la primera fase es classifiquen en 3a posició i en la segona acaben en 4a.
En la Copa Catalana cauen en la primera eliminatòria i en la Copa Federació obtenen el subcampionat.
La temporada 92-93 la generació prodigiosa passa juvenil de segon any i:
– es classifica com a primer de grup en la primera fase de la Lliga Catalana juvenil
– en la segona, la desqualificació del Molins de Rei i del Granollers, va permetre al CHG classificar-se en 3a posició i anar a les fases de sector
– a la fase de sector, a Casetes, Saragossa, el CHG no va superar la primera fase en perdre contra l’Ademar (29 – 20) on jugava l’Héctor Castresana, el Zumaia, en els últims segons per 18 a 17 i amb un Stadium Casablanca entrenat per vell conegut Hernández Salinas (17 – 16)
L’equip sènior es caracteritza per la retirada de l’Albert Romero com a jugador i el seu passi a la banqueta de l’equip sènior i, amb la idea d’abandonar la territorial, es classifiquen en 3a posició en la primera fase i es classifiquen per a la fase d’ascens. En aquesta fase, la 4a posició obtinguda no va permetre assolir l’objectiu inicial, fent certa l’afirmació de l’Emili Palou en l’Assemblea en què es va decidir el retorn a la territorial “costarà molt tornar a pujar”. Però també va demostrar que la renovació que es perseguia s’estava assolint i l’estructura de l’equip, i l’empenta de la generació prodigiosa, permetia somiar.
Guardons i reconeixements oficials:
El treball del Club torna a donar fruit i oficialment es reconeix que:

  • Xavier Massaneda és el millor esportista
  • El CHG és la millor entitat esportiva local.

Aquesta temporada va entrar a formar part de l’equip aleví un nou jugador: l’Albert Rocas.

Renovacions i retirades: 1993-1997

La temporada 93-94 es produeix una renovació total de l’equip sènior i en la primera fase de la lliga es classifiquen en 6a posició i, en la segona, en 2a posició.
En la Copa Federació van caure eliminats en semifinals després d’haver eliminat en la ronda anterior a tot una UE Sarrià.
Els juvenils, entrenats per l’Albert Romero, van acabar en 3 posició en la lliga i en la Copa Federació van ser finalistes en perdre la final amb el Bordils (27 – 21)
La temporada 94-95 el veterà Cosme Madí, després de tretze temporades en actiu, es va retirar i, amb la mateixa estructura de la temporada anterior, obtenen la 2a plaça en la primera fase (empatats amb el 1r classificat, el Montgrí) que donava dret a jugar per l’ascens … però el CHG tornà a quedar-se a les portes de l’ascens després d’una aferrissada lluita amb el Sant Celoni i l’Epic de Terrassa.
L’equip infantil, de la mà d’en Joan Bassó i de l’Albert Rocas, van acabar en 3a posició.
La temporada 95-96 els infantils van quedar:
– campions de lliga (amb 23 partits guanyats i 1 d’empatat d’un total de 24)
– campions territorials
– en 3a posició en els Jocs escolars de Catalunya

Integraven aquesta formació guanyadora: Josep Sánchez, Gerard Martínez, Antoni Miguel, Eduard Rocas, Albert Rocas, Joan Rubau, Xavier Sánchez, Carles Muñoz, Joan Rubau, Xavier Sánchez, Carles Muñoz, Francesc Ramon, Jordi Ramos, Jordi Reig i Carles Requena.
Els cadets van classificar-se en 2a posició en la lliga … a només 1 punt del campio: l’UE Sarrià; a la Copa van ser eliminats pel què seria el campió i van quedar en la 2a posició en els Jocs escolars de Catalunya.
Els sèniors, que tampoc tenen opcions a lluitar per l’ascens, guanyen impecablement la Copa Federació (12 punts de 12 possibles).
Guardons i reconeixements oficials:
El treball del Club torna a donar fruit i oficialment es reconegut com a millor entitat esportiva local.
La temporada 96-97 va cloure el “costarà molt tornar a pujar” i l’equip sènior ascendeix a 2a catalana amb un equip format per Joan Bassó, Ricki Menor, Antoni Ordonez, Josep Agustí, Marc Lozano, Josep Rocas, Jordi Sala, Xaiver Escudero, Josep Llopart, Antoni Garcia Segura, Xavier Alcantara, Josep Maria Garcia Batlle, narcís Ferrer,Jordi Costa, Sandro López, Carles Segura, Jordi Mora, Josep Massaneda i Josep Mª Mora com a entrenador.
La 2a posició en la primera fase va assegurar el passi a la fase d’ascens i en una convulsa fase d’ascens es va rematar la feina i la lliga territorial va quedar enrere.
El cadets, entrenats per en Joan Bassó, guanyen la lliga, són finalistes en la Copa Federació en perdre amb el Bordils (35 – 32), partit que es recorda com la única derrota de l’equip en tota la temporada.
Aquesta temporada es va inscriure un equip infantil femení que va participar en els Jocs Escolars de Catalunya, arribant a la final on van caure derrotades pel Figueres.
Comença l’era Bassó: 1997-2003
La temporada 97-98 els sèniors tenien com a objectiu mantenir la categoria i amb una primera part de la temporada complicada, però una segona esplèndida van classificar-se en 4a posició i van jugar la fase d’ascens (sense gaires possibilitats després de perdre el primer partit que no es tenia que perdre ja que comptaven els punts acumulats en els enfrontaments mutus). En aquest equip va destacar la porteria: titular Joan Bassó i suplent un juvenil de luxe: Sergi Catarain que va contribuir decisivament a la victòria a domicili (18 – 19) a Sant Boi en l’últim partit que va permetre passar de la 5a a la 4a posició (i jugar la fase d’ascens).
Per donar sortida a un planter excepcional es va tornar a crear un filial sènior que va classificar-se en 9a posició fent la seva funció de recanvi natural del sènior A.
El juvenils per la seva banda van quedar quarts en la lliga i finalistes en la Copa Delegació on van perdre amb el Bordils (24 – 15). En aquest equip sobresortien noms com Francesc Aracil, Sergi Catarain, Oscar i David Regualta, Jordi Solano, Jordi Aguilar, Martí Bofill, Arnau Boix, Josep Maria Brancós, Joan Nadal, Andreu Sabrià i Xavier Gómez.
Con la temporada anterior es va inscriure un equip infantil femení que, també, va participar en els Jocs Escolars de Catalunya, arribant, també, a la final on van, també, caure derrotades pel Figueres

Guardons i reconeixements oficials:
En Josep Mª Mora va ser escollit com el millor entrenador sènior de la temporada
La temporada 98-99 es produeixen dos fets molts importants: en Joan Bassó deixa les pistes i relleva a Josep Mª Mora en la direcció tècnica dels sèniors.
Els sèniors amb més problemes dels esperats han de lluitar per evitar el descens i amb una fase per la permanència molt seriosa la van mantenir sense problemes.
El juvenils es van proclamar campions de lliga de 2a catalana, fet que els va permetre jugar el Campionat de Catalunya Territorial de segona on van quedar subcampions en perdre en la final amb el Reus.
Els infantils van quedar en 2a posició en la lliga.
La temporada 99-00 els infantils d’en Carles Segura i els cadets de Josep Massanedes i Josep Rocas es van classificar en la 3a posició en les seves respectives lligues.
Els sèniors ocupen una més que discreta 7a posició en la lliga.
El Club va complir els seus 20 anys en família i el 12 de juny de 1999 van reunir-se tots plegats per celebrar-ho.

La temporada 00-01 els cadets passen a ser els protagonistes i:

  • van ser els campions de la lliga amb només dos partits perduts: un per 1 gol i l’altre, per 2
  • van guanyar la Copa Delegació davant d’uns Maristes que ho van posar difícil (22 – 21)
  • van ser subcampions en el Campionat de Catalunya de 2a en perdre contra el Poble Nou

Els sèniors en una discreta campanya van quedar en una còmoda 5a posició.

Guardons i reconeixements oficials:
En Josep Mª Mora es distingint com a millor entrenador de base
La temporada 01-02 els dos equips sèniors fan un pobre campionat de lliga i salven la categoria. Malgrat tot el sènior territorial, sota la direcció tècnica d’en Panxo Segura, es va adjudicar la Copa Delegació en guanyar, en defensa, al Lloret (21 – 20).
Els juvenils i els cadets van fer un sensacional Campionat de lliga i van quedar subcampions de la seva lliga i van arribar a les finals de la Copa Federació on es van enfrontar als respectius equips del Sarrià (que en tots dos casos venien de guanyar les seves lligues) i els juvenils, de la mà d’en Jordi Solano, es van imposar per un 36 a 31 i es van adjudicar el trofeu i els cadets d’en Josep Mª Mora van perdre per un ajustadíssim 27 a 26.
La temporada 02-03 va ser la de la retirada de Narcís Ferrer, un dels d’Irún i, en el terreny esportiu va ser un any de transició per a tots els equips.
Malgrat tot, l’entitat va rebre dues mencions:

  • el club va rebre el trofeu a l’esportivitat
  • en Narcís Ferrer va ser nomenat com a millor esportista local.

Aquesta temporada també va abandonar, fitxat pel FC Barcelona, la disciplina del club, el porter Sergi Catarain.

La història recent

La temporada 2008-2009 el club inscriu un total de 9 equips.
Els veterans disputen la Lliga catalana màster; el grup està encapçalat per un BM La Roca i el H Cardedeu que no tenen rival i el CHG es classifica en 4 posició en perdre amb el 3r H Palautordera a casa d’1 gol i a domicili de 2 quedant-se a 3 gols de passar a la següent eliminatòria.
Els sèniors A a la 2a catalana van quedar adscrits a un grup força homogeni i en el què només destacava un CH Martorell que amb les seves 18 victòries es va classificar en 1a posició relegant al CHG a la 6a que ja no donava dret a jugar la fase d’ascens.
Amb aquests resultats es va haver de jugar la fase de permanència i la 4a posició garanteix la categòria i a esperar la nova temporada.
Els sèniors B a la 3a catalana fan una 1a fase excepcional i amb 17 dels 20 partits guanyats i només un de perdut es classifiquen en 1a posició.
En els vuitens de final s’emparellen amb el CH ST Llorenç (Sant Feliu de Llobregat) i per major diferència de gols es classifiquen per a la següent ronda.
L’emparellament de quarts CH Cambrils i CHG, tot i el 40 – 34 del primer partit a Palafrugell és insuficient davant el 34 24 de Cambrils i el CHG queda eliminat.
Els juvenils en una 2a catalana cada vegada més competitiva i amb una temporada per passar fulla es classifiquen en una discreta 8a posició. En la Copa Delegació de Girona tots els equips guanyen a casa i perden a fora, per diferència de gols el CHG es classifica en 2a posició i no té accés a la final.
Els cadets van quedar integrats en el grup 2 de la 1a catalana que va dominar un Sant Esteve inquestionable (24 de 24). El CHG va ocupar la 9a posició final amb més del doble de partits perduts que guanyats.
Els infantils A van disputar la 1a catalana i en la 1a fase es van classificar en una merescuda 2a posició que els va permetre passar a disputar la 3a fase. El Gavà va dominar la sèrie i el CHG es va acaba classificat en 4a posició fent un molt bon paper.
Els infantils B van participar en la 1a catalana; en la 1a fase van assolir una meritòria 5a plaça empatant a domicili amb el 2n (que bé que queda quan el contrari era el CHG A) i amb el 4r. En la segona fase van participar en el Campionat de Girona i tot i la seva juventut (l’equip està integrat totalment per infantils de 1r any) es classifiquen en 2a posició just al darrera de la seva bèstia negra: el H Banyoles.
Aquesta classificació els va permetre jugar la final de la Copa Delegació de Girona amb un H Banyoles molt fort, davant el què van perdre per 37 – 29.
Els alevins van jugar el Campionat de Girona, en un grup 1 dominat per l’UE Sarrià i on va assolir una molt digna 4a posició en la 1a fase; en una 2a fase nefasta, on no van guanyar cap partit, van ocupar la 8a posició.
Els benjamins, en un magnífic Campionat de Girona van aconseguir ocupar el 2n lloc en la primera fase perdent contra l’UE Sarrià i empatant inexplicablement contra un discret GEiEG. En la 2a fase amb únicament 1 partit perdut i un d’empatat (amb el 1r i el 2n respectivament) es van classificar en 3a posició.
Guardons i reconeixements:
L’any del XXX aniversari del Club es reconegut amb:

  • en la XXV Nit de l’Esport a Palafrugell:
  • la millor entitat esportiva local
  • en Jordi Solano, com a el millor entreador local de la temporada
  • en la XX Festa de l’Handbol Gironí:
  • en Joan Bassó, com a millor jugador veterà
  • el guardó per la seva trajectòria esportiva
Anuncis